Teatre Vida

Teatre vida

H i havia una vegada un teatre anomenat TEATRE VIDA. Tenia dos escenaris. Un d’ells es deia escenari DRAMA i es referien al segon com l’escenari LLUM. No tothom coneixia l’existència del segon escenari, doncs era més habitual utilitzar el primer. De fet, durant moltes i moltes generacions, ens havien educat per amotllar-nos a Drama … Llegir més »

Enveja

Enveja

L’enveja no és un monstre que calgui amagar … no és un sentiment que et converteixi en “dolent@”. Cap sentiment podria mai convertir-te en indigne… L’enveja ens parla del dolor d’un nen solitari que necessita al seu propi adult recordant-li que tot allò que brilla fora no és més que un reflex del que brilla … Llegir més »

Emocio-(a)nant

És emocianant

És emocionant veure com se’ns van desmuntant, cada vegada a major velocitat, les situacions, les relacions i les gestions que hem creat basades en les dependències, en les pors … Tot allò que ha estat construït des de la percepció de manca de qualsevol tipus. Tot allò que no s’alimenta d’autenticitat. No sempre és fàcil, … Llegir més »

Accepto

Accepto

Ningú pot oferir, llevat jo mateix@, la meva pròpia alquímia dels colors, els meus matisos, els meus tresors, el meu Jo Sóc. I de vegades nego malgrat ser feliç compartint. De vegades… quan oblido que sóc gran com el Tot, quan oblido que sóc la Font, quan oblido que la meva barreja de colors és … Llegir més »

Vaig a jugar

Vaig a jugar

Esforç, obligació, culpa … barrots il·lusoris d’una presó il·lusòria que ens retenen en una falsa percepció, fent-nos creure que som petites víctimes impotents davant d’un capritxós atzar. Paraules barrot que ens ajuden a oblidar que som grans i poderos@s i que tenim el do de triar els colors que volem lluir en la nostra realitat. … Llegir més »

Obrir

mans de gent gran agafades

Quan t’adones que ningú te el poder de ferir el teu cor, tret de tu mateix@, obrir-lo i mostrar els preciosos tresors que s’hi amaguen, esdevé més fàcil. I és graciós que llavors descobreixes que és obrint-lo de bat a bat com et reconeixes més fort@ i invulnerable.

Joc

Joc

La meva única prioritat: JUGAR. Quan JUGO amb tot allò que esdevé en la meva vida amb la curiositat, la il·lusió i el desaferrament amb que jugava d’infant, succeeix que les alegries brillen molt més i les tristeses no m’enfonsen. Quan el JOC torna a la meva vida, em converteixo en un adult responsable, vetllant … Llegir més »

Està bé

Està bé

Per a mi, l’únic error és sentir les decisions preses i els camins recorreguts com un error. La percepció d’haver errat ens aferra a la culpa, i la culpa ens aferra a la por, a l’aïllament i al drama. Prefereixo veure el camí escollit com el perfecte en aquell moment, amb les eines de les … Llegir més »

Posa els peus a terra i agafa impuls per … volar!

Posa els peus a terra

Quan li diem a algú «has de tocar de peus a terra«, el que li estem demanant a aquest algú, sense adonar-nos-en, és que s’ha d’adaptar al nostre sòl minat de creences limitadores. Si tu tens un somni, un projecte, una il·lusió i jo et dic: «siusplau, toca de peus a terra«, el que et … Llegir més »