L’enveja no és un monstre que calgui amagar … no és un sentiment que et converteixi en “dolent@”. Cap sentiment podria mai convertir-te en indigne…
L’enveja ens parla del dolor d’un nen solitari que necessita al seu propi adult recordant-li que tot allò que brilla fora no és més que un reflex del que brilla dins; que no hi ha al món un nen (de qualsevol edat) menys preciós que un altre, menys capaç ni menys mereixedor que un altre …
Cal abraçar l’enveja expressada per aquest nen meravellós que és en qualsevol de nosaltres. Cal abraçar a aquest infant i al seu dolor. Cal obrir les portes i deixar-se enlluernar per la pròpia llum interior.