Ningú pot oferir, llevat jo mateix@, la meva pròpia alquímia dels colors, els meus matisos, els meus tresors, el meu Jo Sóc. I de vegades nego malgrat ser feliç compartint.
De vegades… quan oblido que sóc gran com el Tot, quan oblido que sóc la Font, quan oblido que la meva barreja de colors és única, nutritiva i necessària, quan oblido que si amago la llum que continc, una part del camí queda a les fosques… Doncs no hi ha substitució possible per a allò que vaig venir a compartir.
ARA honoro aquest privilegi i l’agraeixo obrint les comportes de bat a bat, rebent i lliurant sense filtres, sense judicis, sense comparacions i amb la força i la valentia de l’infant que JUGA.
ARA accepto ser una porta oberta per on els brillants colors de l’arc de Sant Martí es colen i dansen l’eterna dansa de la terra i el cel.
GRÀCIES
