Quan li diem a algú «has de tocar de peus a terra«, el que li estem demanant a aquest algú, sense adonar-nos-en, és que s’ha d’adaptar al nostre sòl minat de creences limitadores.
Si tu tens un somni, un projecte, una il·lusió i jo et dic: «siusplau, toca de peus a terra«, el que et mostro és que les meves creences limitants m’impedeixen creure que el teu somni pugui esdevenir realitat y te pido que tu lo percibas coi et demano que tu ho vegis com jo i hi renunciis. NO M’ESCOLTIS! Trepitja el teu propi sòl, ple d’il·lusió i de confiança!
I si vols seguir el meu consell, que sigui aquest: SEGUEIX ELS TEUS SOMNIS! SI RENUNCIES A QUELCOM, QUE NO SIGUI ALS TEUS SOMNIS, QUE SIGUI A LES CREENCES QUE T’IMPEDEIXEN FER-LOS REALITAT, QUE T’ALLUNYEN D’ELLS (no mereixo, és impossible, aquestes coses no passen, la vida és dura, els miracles no existeixen, qui alguna cosa vol alguna cosa li costa, s’ha de lluitar molt per tenir el que es vol, jo no en se, jo no puc, o tantes altres).
Les renúncies viuen en les pors i m’aïllen.
CREURE I PERSEGUIR ELS MEUS SOMNIS M’ACOSTA A L’ÉSSER LLIURE QUE JO SÓC.
