Esforç, obligació, culpa … barrots il·lusoris d’una presó il·lusòria que ens retenen en una falsa percepció, fent-nos creure que som petites víctimes impotents davant d’un capritxós atzar.
Paraules barrot que ens ajuden a oblidar que som grans i poderos@s i que tenim el do de triar els colors que volem lluir en la nostra realitat.
Paraules barrot, jo us agraeixo tot el que m’heu aportat, tot el que he caminat per no desitjar romandre subjecta al vostre jou i ara us deixo marxar. Ara accepto que no sóc culpable, simplement Soy, accepto que no he d’esforçar-me per Ser i que no és la meva obligació, és la meva tria.
Ara em responsabilitzo del meu benestar i recordo que el meu dolor, si n’hi ha, no ve del que diguin o facin els altres, el que em fa mal és la pròpia ferida i ells em recorden que he d’escoltar-la … perquè encara fa mal. Els ho agraeixo i llepo aquesta ferida amb tot el meu Amor. No hi ha millor medicina.
Els ho agraeixo, si, i sé que res en ell@s mereix el meu rebuig, german@s de l’ànima, miralls que em reflecteixen els llums i les ombres. Gràcies.
Ara em faig càrrec del meu benestar i deixo de jutjar-me en base a uns criteris que jo no vaig inventar. Accepto que sóc i sempre vaig ser prou bona, capaç i mereixedor/a d’Amor. Abraço les parts més ombrívoles del meu ésser, perquè no són dignes de rebuig, RES en mi ho és, només necessiten més llum.
Ara em responsabilitzo del meu benestar i per això allibero el vostre pes, paraules barrot i per això deixo d’exigir als altres que es facin càrrec del meu estat emocional i deixo de carregar amb l’estat emocional dels altres, i em centro en acceptar-me com sóc i estimar-me sense condicions. Així també podré estimar als altres sense condicions.
Ara em responsabilitzo del meu benestar i per això decideixo molt seriosament què fer amb la meva vida i amb el que en ella succeeix: Vaig a JUGAR..
