Així va començar tot…

Després d’uns anys dissenyant moda i estampats, sentia amb força molt intuïtiva que havia de dedicar-me a treballar amb nens però des de la meva ment no hi havia camí aparent per a fer-ho perquè, tot i haver tingut cura de nadons des de sempre i tot i haver cursat diversos estudis de psicologia i altres diversos relacionats amb el benestar emocional per pur gust, jo era en un camí laboral absolutament diferent.

Però, com la vida m’ha anat mostrant, si el cor desitja alguna cosa amb força, els camins apareixen.

I així va ser com una amiga em va parlar, de la forma més “casual”, d’una formació que existia i que es feia un cop al trimestre, en diferents ciutats d’Espanya: Educador/a de Massatge Infantil. Seguint un clar impuls de nou, vaig trucar a l’Associació Espanyola de Massatge Infantil per informar-me sobre properes convocatòries. Sobre el contingut del curs ni tan sols vaig demanar informació, doncs tenia clar que volia fer-ho fos com fos. Em van informar sobre la següent convocatòria: “en quinze dies comença un curs a Barcelona (la meva ciutat) (¡¡¡!!!).

El primer dia de la formació, vaig esperar discretament a arribar a casa per posar-me a saltar (físicament) com una boja feliç. Després d’uns anys de buscar no sabia que, ho havia trobat!

Això va succeir el desembre de 1999 i des de llavors fins al moment present, la meva relació amb els nadons i amb els seus pares no ha deixat de regalar-me preciosos moments i bonics coneixements. I no oblido a tots els nadons sense pares que vaig conèixer a l’Àfrica, que em van omplir d’amor irreversiblement. Gràcies.

M’agrada creure que el meu pas per les vostres vides també us ha estat i és útil, ni que sigui una miqueta… Gràcies a tots.

Tots aquests anys treballats amb nens i altres experiències amb els que, en certa forma, tornen a ser nens, tota la formació rebuda i la meva trajectòria de vida, van generar els Tallers de Benestar, dedicats a l’infant que hi ha a cada adult, sovint una mica oblidat, sovint reprimit…