Emocio-(a)nant

És emocionant veure com se’ns van desmuntant, cada vegada a major velocitat, les situacions, les relacions i les gestions que hem creat basades en les dependències, en les pors … Tot allò que ha estat construït des de la percepció de manca de qualsevol tipus.

Tot allò que no s’alimenta d’autenticitat.

No sempre és fàcil, de vegades és dolorós desaferrar.

Sovint és la vida mateixa la que, amb mà ferma i amorosa, com de mare, ens obliga a deixar anar o a transformar tot allò que, malgrat ser-nos còmode, ens manté silenciosament en la il·lusió que som petits, febles i fins i tot transparents.

Sovint és la vida mateixa qui ens fa apagar els llums perquè obrim les finestres, perquè deixem entrar el SOL, el gran pare que ens il·lumina la certesa del que som: Grans, Poderosos i Abundants.

Com es van fonent totes les bombetes de llum artificial per recordar-nos que és la llum solar la que ens nodreix. No sempre és fàcil però és emocionant.

Com es va espolsant tot, com va aflorant la mentida, com es va omplint tot de VERITAT… Confio que tot és l’apropiat i accepto deixar anar, doncs se, certament, que només des d’aquesta llum puc BRILLAR.

Accepto el repte, accepto l’aventura i quan des de la inèrcia començo a arronsar-me, recordo la meva paraula màgica, la que m’impulsa a espolsar-me com un gosset i començo

J U G A R !!!

Deixa un comentari