Només fa sis dies que em vaig acomiadar de tots vosaltres i sembla com si tot hagués estat un somni, bonic i dolç, que no vull oblidar.
Hola Sena, el meu nen rebel, sempre demanant una abraçada … a mossegades, si cal. Des d’aquí t’envio una abraçada llarga i apretada, d’aquestes que et deixen immòbil perquè no et vols perdre ni un segon d’amor.
Hola fans nº 1 i nº 2 de l’massatge infantil. Us desitjo de tot cor que seguiu rebent massatges plens de la teva dolçor, Peter, i de la teva alegria, Nico. I quan us els facin canta tu, Nico, perquè ningú canta millor el “Baby little boy do not cry”.
Hola Emmanuel, el meu nen fort i valent. Encara no aconsegueixo pensar en tu sense emocionar-me, encara tinc clavada en els meus ulls la teva agraïda mirada en rebre massatges, i clavats en la meva ment i en les meves orelles els teus crits d’alegria quan et portem a caminar. És clar, és normal, al cap i a la fi i qui t’havia de dir que, després de cinc anys enrotllat com un gatet, començaries a caminar! Endavant estimat, endavant nen fort i valent, tu pots …
I al teu germanet Koame, trist i quiet, li desitjo la teva potència pulmonar, perquè reclami a crits més petons.
Hola Abi Gale, tan petitona i amb una malaltia tan grossa … T’estimo preciosa, i tot i que en tres mesos no hagi aconseguit arrencar-te ni un somrís, estic tranquil·la, perquè tu i jo sabem que l’Arri Arri Tatanet t’entusiasma, a mi no m’enganyes.
Mr.Francis! El meu petit Mr. Francis… Tinc un regal per a tu: li he ensenyat a la teva nova mare com fer-te massatges i li he explicat que si te’ls fa diàriament us ajudarà molt a crear un fort vincle en la vostra nova condició de mare-fill. No pateixis, ja li he dit que el que més t’agrada és el de l’esquena. Això sí, a veure si li regales alguna rialleta, que la tens preocupada, sempre tan seriós …
El meu petit Víctor, abans de dir-te hola necessito enviar-te el petó de comiat que no vaig poder donar-te. Desitjo de tot cor que hagis sortit de l’hospital i que ja estiguis millor. Reclama-li a Mama Georgina que et faci molts massatges plens d’amor per recuperar-te més ràpid, i tu, posa tot de la teva part. Recorda que, amb el teu mes i mig de vida, ets un gran supervivent.
Hola Kofe, hola Nana Yaw. Que puc dir a aquest parell de guapos? A tu Kofe, que cel·lebro haber-te vist tan poc últimament perquè això vol dir que eres a coll de la Mama Sissy o de la Grace. Gaudeix les caricies, els mereixes! I a tu, Nana Yaw, ténvio tota la tendresa que m’inspires, sobretot quan et veig tan orgullós de lo bé que dones les teves primeres passes. Mil petons i… que arribis ben lluny!
No podré oblidar, ni vull, el somriure més bonic de tot Ghana … el teu Efua. Tant de bo el teu to muscular arribi a ser tan harmoniós com el teu somriure. Ah! I accepta els massatges per seguir millorant. Petonets.
Hola Nana Ya, petita ballarina amb sabatilles amb cara de cérvol. A tu, amor meu t’envio mil abraçades i mil petons, perquè practiquis això d’acceptar les carícies. Si us plau Nana, accepta l’amor que rebis, que aquesta vegada no té trampa, i mereixes aquest i molt més, molt molt més.
A tu, Courage, et dono mil gràcies per tots i cadascun dels somriures que m’has regalat, com t’agrada el massatge … Ara, que estic visualitzant en la meva ment un d’ells, m’inunda d’amor i te l’envio, de cor a cor.
Bene, maca i llista com un felí … Hola Bene. Quina ironia, la que tens la mare biològica amb tu i la que
menys massatge has rebut, i la teva reacció, el meu regal més gran:
Mil gràcies per la visió més bonica que he tingut el plaer de contemplar a les classes de massatge infantil ! Déu t’ho pagui, protegint-te de la ignorància…
Pensaves que t’havia oblidat? No podria, mai de la vida. Com podria oblidar al meu gran amor a Ghana? Em vaig enamorar d’un petit home enganxat a un biberó. Hola Joshua, t’estimo.
Hola als nens i nenes més grans, a tots els nois i noies, hola Mames, hola a tots.
Us escric aquesta carta per dir-vos:
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
Gràcies, perquè haver-vos conegut m’ha fet millor i gràcies perquè jo pensava que no podia sentir més amor per la meva feina i vosaltres m’heu fet entendre que si, que sempre es pot més.
Fins sempre,
Mercè Cazes
Juny 2004
