En determinats llocs, els nostres estimats gossos han de dur morrió, perquè la gent es quedi més tranquil·la i segura que el gos no li mossegarà.
A qui m’he d’adreçar per demanar que s’imposi una llei que ens obligui a tots a anar emmanillats al tren? És que vull quedar-me tranquil·la, per si algú em vol fer mal.
També m’agradaria que portéssim tots morrió, per evitar que, inesperadament, algú m’insulti.
Voldria sol·licitar que, a partir d’avui, tots sortim al carrer amb el paraigua obert, per evitar mullar-nos si plou.
També començaré a medicar-me pel cor, els ronyons i el fetge, i tots els meus òrgans, per evitar que em facin mal algun dia.
Algú m’ha dit avui: «Escolta, és que aquestes coses passen!!»
Jo li he respost: «Si, però no ha estat el meu gos. Ahir, un home va matar a algú, hem d’anar tots emmanillats, perquè aquestes coses passen … »
Podem triar viure en la confiança o seguir gestionant la nostra societat des de la por, però si seguim en la societat de la por, que al menys sigui d’una manera una mica coherent, i que no paguin la conseqüència els que no es poden defensar.
HO SENTO, PERDONA’M, GRÀCIES, T’ESTIMO!!!
Ho sento, perdona’m, gràcies, t’estimo…
