66adfca3b6fb6e6f1cf0b509df47cc1f

 

És emocionant veure com se’ns van desmuntant, cada vegada a més velocitat, les situacions, les relacions i les gestions que hem creat basades en les dependències, en les pors…Tot allò que ha estat construït des de la percepció de carència de qualsevol mena. Tot allò que no s’alimenta d’autenticitat.

No sempre és fàcil, a vegades és dolorós desaferrar.

Sovint és la vida mateixa qui amb mà ferma i amorosa, com de mare, ens obliga a deixar anar o a transformar tot allò que, malgrat que ens és còmode, ens manté silenciosament en l’il·lusió que som petits, febles i fins i tot transparents. Sovint és la vida mateixa qui ens fa apagar els llums perquè obrim les finestres, perquè deixem entrar el SOL, el gran pare que ens il·lumina la certesa del que som: Grans, Poderosos i Abundants.

Com van petant totes les bombetes de llum artificial per recordar-nos que és la llum solar la que realment ens nodreix. No sempre és fàcil però és emocionant.

Com es va desempolsegant tot plegat, com va aflorant la mentida, com es va omplint tot de VERITAT… Confio en que tot és apropiat i accepto deixar anar, doncs sé del cert que és només des d’aquesta llum que puc BRILLAR.

Accepto el repte, accepto l’aventura i quan des de inèrcia començo a arronsar-me, recordo la meva paraula màgica, la que em fa espolsar-me com un gosset i començo a

J U G A R !!!

Mercè Cazes

13-1-2015

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies